Branques

by Meritxell Gené

/
1.
Orfeu 03:25
Sempre de nit, confusament, cremen els mots, neixen imatges; maduren cels, aurores, platges, tot es fa símbol transparent. Dominaré somnis de vent, pors de la nit, ones de febre, amb aquest do: càntic vivent? Dret en el cor de la tenebra, sóc esperança, moviment cap a la llum, veu que celebra. JOAN VINYOLI
2.
Creuarem el Mar d’Enlloc, les fronteres ignorades, i a la Terra de Tothom farem cap amb un somriure. Hem sabut que el món és gran, que no hi ha terres llunyanes, que les illes i els illots coven somnis i sorpreses. El viatge sense fi no comença si no saps que no hi ha demà ni ahir només foc, vent, terra i mar. Cel enllà o mar enllà el cas és obrir portes, somniar i fer volar els peus, tancar els ulls sense espantar-se. L’avió no duu on vols i el vaixell no sap on porta, si camines t’erraràs… només hi ha el somni que et guia. El viatge sense fi no comença si no saps que no hi ha demà ni ahir només foc, vent, terra i mar. (3) JOAN BARCELÓ
3.
Amiga, si esperem la nit i el seu parany els tactes no valdran damunt la teva sina. Fes-te dolça i goluda en sortir d'aquest bany de llum desesperada; aixeca els ulls i vine. Sàlvia del ponent! Eixamplo les arrels per fer-me més semblant a una imatge promesa. Tots els somnis són curts, i les aus infidels s'enduran per les mars aquest llavi que em besa... MANUEL DE PEDROLO
4.
Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d'accelerada lluita, de combatius balcons i d'estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó. Em moriré, però l'enyore ja, aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
5.
Clavell i gerani velluten la porpra de les roses. Besen unmigdia jove. L'estiu ple de sedes corona la pompa de l'espai. Esclata sal i bronze, roca Sumptuós, l'oratge l'esquinça, l'isola... I dins el jardí, el mata d'aroma. Flaires blaves, branques roses, malves, cauen. Torna el carro. Porta raïms i magranes. I la nit et toca, humida i amarga, mort, amb herbes, rius, a les cames nues. BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
6.
A en Màrius 03:12
Com tu, estimo la noble egua de la planúria, Lleida, amb els flancs marcats pel ferro de la injúria. Sovint, pels capaltards plens de sagrada por, vaig errabundejar, deixant en la foscor la ciutat sense mur, pels grans camps sense serra. Allà ¡que blau el cel i que roja la terra! Quan, com un ull, Antares guaita el món des del sud, un diable mofeta, el de la solitud, sol vagar pels llocs àrids. I allà era. Sarcàstic esperit, que al poeta misàntrop i fantàstic segueix igual que un gos, omplia d'un tranquil horror aquells paratges d'on puja un baf humil. Les hortes s'imbibien entre goluts murmuris. Les òlibes xiulaven no sé quins mals auguris. Cap a un horitzó tot injectat de sang s'enlairava l'encens de les torres de fang. I jo veia, com una boira pel vent empesa, flotar damunt de tot aquell món la tristesa. I ¿què més? Segre enllà, la pau dels camins rals, el vermell boig de les cireres garrofals i una fortor calenta de palla i de farratges... — Indrets esborradissos, solitaris paratges, muntanyoles d'argila voltant els camps de blat, erms i més erms, planúries de set i de pecat, i al fons, Samaritana que es veu contra el crepuscle alçant amb gest antic el selló sobre el muscle, Lleida amb la Catedral, marcant encara el temps, entre fresques sentors d'horta regada i fems, dreta sobre el llindar de les solituds ermes, respirant amb l'anhel d'allò que no té termes. JOAN SALES Barcelona, 1936.
7.
Pensa en els meus muscles, teus, entre els romanins del mar, quan passis entre el bellveure i l'aufabeguera del corral. Per escales de sospirs m'invadeix tota la sal. Pensa-hi sempre, quan passis entre el bellveure i l'aufabeguera del corral. A la nit crem romaní per tu i el llit nuvial. Beu-te l'aire, quan passis entre el bellveure i l'aufabeguera del corral. BLAI BONET
8.
Ai, amor, si vols passar per dessota l’oliver, que la lluna juga a cuit sobre l’herba del terrer! Per dessota l’olivar, amor, sí que hi passaré, plenes d’olives i amor, ai!, les butxaques del vent! Fulles altes i petons, pluja dins l’aire enramat, arbequines de l’amor, ai quin deix més amargant! Ai quin deix més amargant l’amor menut a la dent! Les mans de seda del vent em despullen l’olivar! MARIA-MERCÈ MARÇAL
9.
Terra Natal 02:40
Arrelar, com un arbre, dins la terra: no ser núvol endut d'un poc de vent. Sobre els camps coneguts de cada dia, veure un cel favorable i diferent. Mirau com cau, quotidià, el crepuscle, cada cop renovant-me el sentiment. Damunt la terra nostra i estimada, del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell. El blanc record de la infantesa hi sura, i ha de fer bo, aques sol, als ossos vells. Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba de molt antic als llavis de la gent. El meu amor, la ferma companyia, vull somiar-hi, entre la mar i el vent. MARIÀ VILLANGÓMEZ
10.
Sovint diem 02:41
Sovint diem això és la fi, cap música ja no controla les nostres esperances. Però hi ha ulls que no coneixem que escruten l'horitzó, llavis que xiuxiuegen. Orelles que perceben, que amatents escolten allà al fons de la nit. Aquesta és la força que busquem, l'amor que aprenem a sostenir contra el caire del temps. MONTSERRAT ABELLÓ
11.
Galàxies 03:31
Avui, cor meu, enfilarem la via ja mai petjada dels satèl·lits morts. Una mar de nit, sense àncores ni ports ens llimarà una mica d'alegria. Però després, resseguirem les illes de totes les galàxies del voltant; centrífugues i blanques, s'orbriran com flors innominades i senzilles. I oblidarem uns noms sens harmonia, uns noms de xifra, i alfabet gelat... Llavors, amb infinita humilitat batejarem de nou l'argenteria. Amb ritme llis i fàcil de cançó direm: ''Viola Blanca'', ''Marguerida'' ''Nadala'', ''Lliri'', ''Flor de Sajolida'' ''Clavell de Marge'', i ''Rosa de Pastor''. Despres retornarem per la distància, disn boires de pols còsmic i lluent. I això s'esdrevindrà, senzillament, un dia qualsevol, sense importància... (d'Arran de la galàxia, poesia inèdita) CONCEPCIÓ G. MALUQUER
12.
Penyora d'amor, penyora. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: - o bé et tornaria el bes o et donaria una taronja, una ametlla o bé l'esqueix d'una clavellina nova. No fóra mesquí de res penyora d'amor, penyora; - o la flor del cirerer o el llesamí o bé la lluerna que hagués pogut descobrir la nostra abraçada estreta. No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: jo em donaria teu i tu et donaries tota. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. JOAN SALVAT-PAPASSEIT

about

Després de gairebé dos anys cantant a Màrius Torres, passejant la cartografia vital d'un poeta irrepetible amb el disc "Així t'escau la melangia" (Klhämor records, 2013), aquest nou treball discogràfic que ara presentem proposa un fresc de 12 poetes catalans del segle XX, units per una especial sinceritat i intensitat de viure, cants a la terra i l'amor.

credits

released April 23, 2015

Meritxell Gené: Veu i guitarra

Jordi Gasion: Guitarres, baix, ukelele, instruments virtuals, bombo, pandereta, shaker, melòdica, piano, harmònica, guitarra barítona i sintetitzador.

license

all rights reserved

tags

about

Meritxell Gené Lleida, Spain

contact / help

Contact Meritxell Gené

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Meritxell Gené, you may also like: